- J = Jaume
- L = Lalo
- P = Paco
- LL = Lluís
- D = David
- Jo = Marcel
-
- Dia 28/3
- Un vehicle surt d’Esparreguera a les 05:30 direcció Igualada per
recollir al Lluís i l’altre conduït pel David ens ve a buscar al Lalo i a mi a
Barcelona. Quedem a l’àrea de servei de Vilafranca on ens trobem a les 7:20 i on
carreguem els primers dipòsits a comte dels fons “reservats” (28.7000) dels
quals Jo en sóc el dipositari. En Jaume te al comptador al sortir d’Esparreguera a
65.748 Km i en David a Vilafranca a 29.789 Km.
- A les 08:50 parem un altre cop a posar suc i el Lalo trenca la clau del
cotxe a l’interior del contacte, en podem treure el bocí i sort que el D portava una
clau de recanvi com manen els manuals d’aventurer. Pensem en fer una còpia quan
parem a fer farmàcia (m’he de comprar unes pastilles).
- 12:45 Cometen un greu error i em deixen guiar la expedició una estona a l’alçada de València i aconsegueixo posar
a tots direcció Madrid i per això parem a dinar per oblidar. Fem les primeres fotos. La
via que havíem d’agafar és la 340 direcció Alacant - Múrcia, així que reculem i
la tornem a agafar.
- 14:00 Parada a fer gasolina ja quasi a 0 i en J i el L fan de Mc Guiver
amb el retrovisor del Lada –1 (el del D degut a que curiosament corre més i gasta
menys que el del J).
- 16:40 Parem a la Paz a comprar formatge –molt olorós per cert- ,
oli, vi, prendre alguna coseta i fer uns
pipis. De pas a mi se’m passa pel cap comprar un
cassette d’Estopa que serà durant tot el viatge i encara ara enemic a
mort d’en J.
- 17:15 Punxem una roda a l’autovia del Mediterráneo, en P encara
hauria continuat uns quilòmetres més ja que veia que passava alguna cosa però li sabia
greu parar. L’equip d’assistència (LL i L) fan el canvi de roda ràpidament amb
perill per totes les nostres vides ja que venen ramats de camions a tota
“castanya”.
- 19:15 Arribada a Almeria, anem a comprar medicament per mi i fer una
còpia de la clau que va trencar el L. El medicament fàcil, encara que el dependent era
una mica curtet, però la clau sembla ser que impossible. Finalment i minuts abans de que
tanquin el PRYCA podem fre una còpia que no va massa fina, però és una còpia . Un cop
fet això a tots ens ve de gust fer una última “cena “ a Esp però tot es va
torçant fins que a les 21:00 sopem com sempre al parquing del ferry ple de Mikes, tigres
famolencs i uns aires del tot perfumats.
-
- DIA 29/3
- Hem dormit al ferry encara que les corbes de l’últim tram del port
de mar de 1ª categoria no ens han deixat dormir. Ens rentem i prenem un cafè amb llet i
magdalenes al bar del vaixell al costat del sergent Arencivia, encara que aquest sols és
caporal.
- A Melilla comprem tabac, whisqui, etc. però no és tan barat com
sembla, la gasolina si que ho és, gràcies a Deu ja que aquest serà el nostre calvari -
aquests cotxes si que gasten, el demés són tonteries -. Mentre posem gasolina el P
descobreix com de pesats són els M, en aquest cas una Sra. i demana ajuda a en J per
desfer-se’n sense brusquedat (encara no ha après, però ja ho farà).Fa molt vent i
el cel és fosc.
- A la frontera molta impressió, sobretot pels nous, encara que sempre
és impressionant veure pujar a una alçada de un pis una nevera a tota velocitat amb una
dubtosa corda i per un sol M, com també un munt de M saltant murs, riuades de M amb
farcells corrent amunt i avall, etc..
- En J i en P van a treure els papers, un per persona i un per cotxe a
finestretes diferents. Aquesta vegada hi ha finestretes i els funcionaris semblen de més
classe( deuen haver estudiat més), l’altre cop eren a terra amb vestit tradicional i
màquina de escriure amb rodet acompanyat per la ma.
- Comencem el dia ben animats, encara que tenim sort i la pressió dels M
és baixa.
- 09:15 I ja ens demanen els passaports, hi anem el L i Jo després de fer
molta cua i de renunciar a passar davant, fem el paperam i coneixem uns M d’Olesa,
els diem que som de Barcelona – city per si les mosques.
- Sembla que farà bon dia, de tant en tant surt el sol.
- Totes les dones van canyades i amb vestit tradicional, però els homes
(el 80%) estan europeïtzats.
- 12:14 Hora espanyola, parem en un bosc suposadament d’eucaliptus,
però no les tenim totes i discutim del tema acaloradament sense treure’n cap
conclusió. Dinem molt a gust i fresquets, sense que cap M s’hagi apropat encara a
demanar. Parem a Taurirt per prendre un te, molt bo per cert, el primer i potser el
millor.
- 19:00 Arribada a Risz per sopar i dormir, cerquem un hotel que al
contrari de com diu la guia n’hi ha bastants, posant gasolina abans per descomptat.
L’hotel ja que en parlem molt bé, el vigilant és de pel·lícula i també el
“lupas” que te una botiga al costat que com li diu el P “anda que no estás
miope, ves menos que un berberecho”. Anem a sopar a un lloc on ens encolomen unes
cerveses d’estrangis del mercat negre i sota ma, però a preu d’or. Prenem
sopeta de verdura encara que el LL no te clar que sigui del tot de verdura i una amanida
fresqueta tal i com recomanen a totes les guies que no es faci, boníssima. Les cerveses
ens les bevem el P i Jo a l’habitació mentre sentim que corren veus dient que hi ha
xinxes als llits , encara que no en veig cap. Tots comencem ja a tenir les primeres experiències amb el clàssic
wc de punteria i les dutxes d’aigua “calenta”. Tot sovintejat per molts M
que hi ha hospedats a l’hotel, que per cert ens va cridar l’atenció un grup
d’unes 60 dones de totes les edats , més joves que velles dirigides per un parell
d’europeitzades que eren de molt bon veure.
-
- Dia 30/3
- Ens despertem a les 04:00 gràcies
a la broma del LL ja que es
desperta, s’aixeca i fa jarana i va a despertar als de l’altra habitació. Fem
un esmorzar senzill, anem a comprar pa, unes pastetes a un sord-mut del tipus Donut molt
bones i que serveixen de guarniment al 1 durant el viatge. Posem gasolina però
misteriosament s’acaba just quan en volem posar en el 2 i a l’hora de voler
comprovar la pressió dels pneumàtics en J s’enfada amb un nen i quan va a buscar el
seu pare hem de marxar a tota velocitat.
- Parem en un riu on hi ha una colònia de cigonyes que destorbem fent
l’animal amb els cotxes i en P perseguint-les per filmar.
- Parem a les gorges del Ziz per fer fotos i al LL no se li acut cap altra
cosa que fer-se amic dels M petits i els vol ensinistrar posant-los en filera i anar
repartint coses, el deixem fer, amb la qual cosa el resultat és el següent, els nens se
li tiren al damunt i li pren una sola nena un pa de quilo i els nens petits li prenen amb
risc pels seus braços les barretes energètiques que guarda zelosament per anar-se
alimentat durant el viatge, total un desastre.
- La cosa ja anunciava la desfeta degut a que moments abans ja havíem
tingut un incident al parar per fer fotos ja que al voler pujar al 2 en P no pot degut a
uns M molt pesats i per fer-se pas decideix trepitjar a un que duia sandàlies i arma un
escàndol increïble però marxem abans que
demani una indemnització.
- A la ciutat d’Erfoud al costat de Rissani tenim una petita
picabaralla amb uns M degut a la nostra mania de no voler cap guia per anar a les dunes i
així un pesats que amablement i més tard no tant amablement volen fer de guies ens
molesten i ens amenacen amb voler posar-nos alguna cosa pel cul, amb la qual cosa el P
comença a parlar en japonès i el J es comença a posar dolent i acabem traient el spray
i així els M al veure aparèixer el pot immediatament desapareixen volant.
- Amb les indicacions d’un roud-book més que amb la memòria del J
trobem finalment el camí cap a les dunes, via que per
variar fem fent l’animal pels grans camins del desert i aixecant rodes, cosa molt
divertida però que finalitza amb el 1 sense poder engegar degut a algun problema del
motor d’arrancar cosa que solucionem fàcilment uns cops amb la maneta i altres amb
la eslinga que ha portat el L que era d’oferta al PRYCA.
- Fem una parada per dinar en un lloc d’un tal COJO on mengem el
famós plat del lloc Hajina? que porta ou ferrat o similar. Després intentem arreglar el
problema del 1 però no hi ha manera tot i que el LL es posa guants de cirurgià, ulleres
de soldador, samarreta de camioner i “gorreta” de jugador de golf. Provem
d’anar a Merzouga i preguntar pel mecànic i posar gasolina per fer el recorregut
preestablert, a l’arribar al lloc hi ha un canvi sobtat de plans i un dels petits
problemes que sol tenir en J amb els M i continuem via amb l’esperança de poder
tornar encara que sigui en camell o que trobem un pou de petroli al desert, difícil eh!.
- Els vehicles comencen a tenir la mania de quedar-se enganxats a la sorra
i hem d’anar parant i treure sorra, tibar, empènyer i fer l’indi per les dunes,
quina tranquil·litat sense els M que vinguin a tocar el nassos. Després de molt buscar
trobem un lloc adient per acampar ja que en P és una mica especial i busca un lloc ben
difícil però Alà és amb nosaltres i podem fer-ho a l’ombra d’un arbust
encara que sembli mentida, bonic i paradisíac. Fem foc amb els trocets de fusta petits
que hem pogut arreplegar i una que altra cagadeta de camell que van de conya, prenem un
sopar boníssim, copa i “puro”. En L i Jo dormim a la llum de les estrelles, ui
quin fred i quin silenci- tota una experiència -, i a un
pas d’Argèlia.
-
- DIA 31/3
- Ens aixequem amb les primeres llums i en L ja marxa a inspeccionar els
voltants. Tot ple de rastres per tot arreu de tot tipus d’animals, sobretot
escarabats que no hi ha manera de localitzar, excepte el que es va ficar al meu nas mentre
dormia i em va despertar. En P ens fa un cafè amb llet de pel·lícula que ens produeix un efecte immediat i també fem tots
unes cagadetes de pel·lícula a la sorra.
- Tornem sobre la pista a veure si ens queda prou combustible per tornar,
de camí parem en unes dunes grans, no de les
més grans que quedem més lluny però de lluny sembla més petit i d’aprop costen
molt de pujar, en D en L i Jo fem el pic d’una d’elles i al tornar no se que ha
passat però en LL ven les seves “bambes” noves per unes pedretes a un M.
- Fem el camí de tornada fent racing, sobretot en D que sembla que
s’hagi begut l’enteniment. Parem per agafar provisions, gasolina i anar tirant
fins a Risz i encarar la ja llegendària Imilchil, arribem ven tard com sempre i ens
dirigim al mateix lloc de sempre del nostre amic fins aquell moment Moha, mentre prepara
la caseta anem a fer un vol i volen vendre xocolata a en D sense cap més problema.
- Sopem els que podem ja que comencen a haver-hi baixes per problemes
intestinals, menjar en poca quantitat com ens te acostumats en Moha i ens polim
l’ampolla de vi de “castilla”, l’amfitrió seu amb nosaltres però no
menja però tampoc beu vi degut al Coran, cosa que canvia quan traiem el Whisqui ja que ho
considera una medicina igual que un porret que fa córrer(aspirina bereber), pren més W
fins que l’amago i encara així en demana més i vinga un te(w bereber), com es pot
veure una gran festa amb “aguafiestas” inclòs que es va “xupar” el
nostre w, sols en portàvem una ampolla, ja ho vaig dir Jo que era poc..
- Després de sopar li comuniquem a l’amfitrió que hi ha algú que
ha embussat el wc cosa que passa dos cops més i els M ho arreglen no se com ni vull
saber-ho, i sense barca. Que haurem menjat? Ciment?
- Passem la nit vetllant els malalts, a mitja nit he de fer una razzia a
l’habitació del D i L per Almax que necessita el
LL si em vol deixar dormir.
-
- Dia 1/4
- Ens aixequem tard i fem la clàssica dutxa calenta, esmorzar continental
i una mica de compra al poble on intenten com no enganyar-nos però el vigilant ens ajuda
ja que en J li ha regalat no se que sense importància per nosaltres però per ell resulta
que deu ser or.
- Posem gasolina passat el desviament de Midelt en el poble de
l’altre cop i ho fem com sempre rodejats de nenes molt maques i pintoresques que
saben tocar el tambor molt bé encara que sigui contra
el cotxe, ens demanen de tot.
- Comencem ruta i anem a tota velocitat doncs tenim el temps pegat al cul
i passem per pobles poc poblats i macos, boscos també bonics i en una cruïlla ens
equivoquem encara que si haguéssim fet cas del sentit comú hagués anat millor i no ens
haguéssim equivocat, vam anar direcció Midelt en contes de seguir recte, a l’anar
recte trobem uns nens i els preguntem, moment que aprofiten per demanar i un d’ells
per fer això es treu les botes de futbol que du i el P aprofita per amagar-les i
posteriorment els les regala i es posen súper contents fins que descobreixen la veritat i
ens posem a riure tots, ells també, els regalem roba.
- Altres nens no tenen tanta sort i el P i el J els regalen capsetes de
tabac plenes de cacaus buits i etiquetes d’espetec de can Terradellas, quin riure per
nosaltres clar.
- Més endavant passem per pobles on aprofiten el camí per jugar a futbol
i al passar nosaltres i interrompir-ho es posen fets una fera i sembla que tindrem
problemes pels pèls, per això intentem buscar un lloc per acampar separat dels pobles,
cosa que sembla fàcil i sense pedres, cosa ja impossible, finalment acampem ja de nit i
traiem totes les pedres que podem, però per una que treus, en surten sis, fem servir els
fars dels vehicles com il·luminació i els cotxes després per tapar les tendes del vent
fort que bufa en J va a dormir KO de panxa i els demés fem un foc guiats pel piròman
oficial P i a mi m’encarreguen portar un tronc per tota la nit cosa que faig portant
un arbre tipus kata-guruma. Quan pensem anar a dormir ja molt tard, apareixen uns M no
sabem d’on amb un lloro tocant música M i ens conviden a pa i nosaltres a aigua i
quan sembla que ja no ens els traurem de damunt en tota la nit, marxen per anar a casa, no
se si per ser persones normals i no voler molestar o per morts de son?.
- Intentem dormir, encara que no estic segur si vaig dormir gens, la tenda
petita , les pedres que “pa que” i un tuf dins la tenda increïble, vaig dormir
de cap per avall i anar agafant aire fora, pensant en que si venien a degollar-nos Jo
seria el primer, dolços somnis i una sortideta de tant en tant a la fresca per pixar.
-
- Dia 2/4
- Fem el que es diu un micro-esmorzar ja que no hi ha cafè amb llet ni
quasi xocolata, ni galetetes, ni pa tou, el pa que queda és del tipus argamassa de
paleta. Sortim immediatament per fer el que diuen que és el cercle de Jaffar, doncs quan
arribem a una cruïlla on el camí antic que puja cap al pic està totalment intransitable
degut a esllavissades que s’han endut el camí, per tant seguim un camí col·lateral
que porta per la vall i a poc d’això hi
ha una súper pujada per la que dubtem de poder pujar i que finalment els Lades demostren
un cop més el seu caràcter rus i pugem com si res , som localitzats immediatament per
uns M que ens diuen que aquell és el camí per Midelt però per anar a Jaffar s’ha
de seguir per la pista de la vall que passa per unes cases, encara que l’instint ens
diu que hem d’anar direcció Midelt per la pista costeruda, seguim per la pista de la
vall degut a que tots els M( també els adults) diuen que Jaffar és per la Vall.
- El camí de la vall ens du per un congost increïble i bellissim per on alguns cops passem justos, anem
estones caminant, estones escalant i estones volant(sobretot alguns que sembla que el
descens de les alçades els trastorna). Un cop passat el congost sortim a un gran altiplà
que va baixant fins a un poble molt lluny, tot per una recta, on abans d’arribar
topem amb un Iman que convidem a pujar al 2, on en un bot del camí dels molts que fem
cauen com caigudes del cel les claus de còpia del 2 que no havien aparegut encara del
començament del viatge, sembla que l’Iman és una persona santa i Alà està amb
nosaltres, al P no li sembla el mateix doncs va assegut al darrera amb ell i sent
l’olor santa que fa a kk, Alà és gran.
- Portem a l’Iman fins quasi a Midelt on ens dirigim cap a Azrou per
poder veure en el cedre gegant els micos ja que males llengües, com les del P i LL
demanen que se’ls hi torni els diners si no hi ha micos, en aquest lloc tots menys Jo
i el D demostren gran capacitat per regatejar i ser més M que els M. Un mico en
l’exhibició per la foto quasi s’endú la ma del L i no el pa rodó que li
donàvem, en un principi els micos no es deixaven veure però els vam localitzar amb els
binocles i es van anar acostant i pel camí vam tenir altres oportunitats però aquests
eren més salvatges i no es deixaven acostar.
- Dormim a Azrou a l’Hotel dels Cedres amb el wc de disseny i fem un
tomb pel poble, mercats, botigues, fem algunes compres, etc. tot en un bon clima ajudat
pels M que aquí hi ha que són de bona pasta sobretot les noies i encara més les
barrejades. Fem un sopar excel·lent en un restaurant per M a un preu baratissim i amb la Hajija de rigor més
espessa que el formigó, el LL no te clar si hi ha carn a la sopa i no se l’acaba,
tot i que demana a tothom si en porta cosa que no queda massa clara.
- Aquesta ciutat sempre ens deixa un bon record encara que és una de
tipus industrial. Una dormideta excel·lent a l’hotel.
-
- Dia 3/4
- Fem un esmorzaret amb la mantega rància com és habitual, una
dutxa –pagant clar- i anem a veure el mercat, que per cert encara no hem trobat i
així després anar direcció Tanger o Tetuan, a la primera tenim un contacte i a la
segona l’avantatge de la proximitat, ja veurem que farem, finalment decidim anar a
Tetuan doncs el temps ens apresa.
- Volem enviar postals que ahir vàrem comprar però la cua a correus és
brutal i decidim fer-ho en una ciutat més gran com Tetuan però passa el mateix i ho
deixem per Ceuta cosa que resulta impossible degut a que
a l’estanc sols venen tabac, ho intentem a dins de la península però
tampoc, està vist i aprovat que ens quedem sense enviar-les i haurem de fer-ho
personalment o amb nocturnitat i alguna que altra falsificació.
- De camí a Tetuan som saludats per uns M en un cotxe que diuen que ens
coneixen i a nosaltres al principi ens sembla conèixer-los però desprès de pensar-ho i
de renunciar a anar a casa seva reconeixem que no els hem vist mai (quasi ens enganyen -
al 2 no els diem res i es continuen pensant que són amics nostres -).
- Mengem i posem gasolina, la justa per arribar a Esp on és més barata.
- Tetuan molt bonic però ple de M, ens allotgem a l’hostal la
Riojana on ni papa de castellà, i un cop allotjats anem a fer un vol per la Medina on
momentàniament ens perdem i un pesat ens segueix durant una estona, sembla que ens coneix
i sap la nostra professió, la medina és impressionant. Comprem llibres i records en una
llibreria molt bona d’una espanyola i sopem en un bon restaurant ( per fi el cus-cus
pel L, per cert molt bo) i amb cerveseta i
tot (legal clar). Degut a que se’ns acabem els calers hem de canviar d’estrangis
en una botiga de catifes.
- Finalment anem a dormir mosquejats amb el jefe del local pel seu racisme
i per ser un carallot i decidim no dutxar-nos e intentar embossar els wc. Nit plàcida
destruïda pel despertar a primera hora.
-
- Dia 4/4
- Ens aixequem i fem un esmorzar excel·lent al bar de sota davant la
plaça essent els primers en obrir-lo, agafem els cotxes i cap a la frontera passant per
una carretera plena de nius de cigonyes als arbres i a tot el que poden emparrar-se.
L’arribada a la frontera és com sempre excitant degut
a la aglomeració de M i a la seva insistència per aconseguir-te colar, cosa a la
que no cedim doncs ja sabem que hi ha finestreta especial per turistes en aquesta frontera
de Ceuta o Sebta. Mentre hi som veiem una baralla entre dues velles, com es cola tota
bèstia vivent que pot, com passen per tot arreu(murs, forats, reixes), intenten colar-se
amb altra gent, etc. Impressionat la llarga cua de dones típiques carregades fins al
monyo. Un cop passat el control de passaport intentem que apuntin com el vehicle surt,
però ho fan en un llibre com l’altra vegada per tant suposem que continuarà al
país segons els ordenadors, pobre Lada que farà rodejat de tants M i tant lluny de
casa?. I la entrada a Esp és impressionant degut a que un poli nacional quasi pega amb
una defensa més llarga que un dia sense pa a un M que es saltava la cua i tots els
components del 2 criden “dale,dale” no donaré pistes sobre qui eren però
treballen del mateix.
- Anem al port a intentar agafar el primer ferry i desprès
d’intentar comprar tabac i segells sense èxit anem a agafar-lo, s’ha de dir que
mentre buscàvem un estanc hem fet una paradeta per degustar la entrada a Esp el P i Jo
amb uns macro - carajillos del copón, no vam dir res però s’ho van ensumar, no se
per que?.
- Al ferry a la coberta al LL se li marxa la gorra i la podem pescar amb
una escombra abans de que caigui al mar. Passem davant de Gibraltar e intentem
recuperar-lo però el ferry no para i no ens volem mullar. Baixada del ferry empenyent el
1, de peli.
- Acte seguit comencem la gran carrera contra rellotge direcció a casa
cosa que es veu truncada per una errada en la direcció ja que podíem haver agafat
autovia direcció granada des de Màlaga i no direcció Almeria per la costa, una
carretera del Garraf però a lo bèstia, durant el trajecte punxem la mateixa roda del
mateix cotxe conduint en J, aquesta vegada no la canviem tan ràpid per que aprofitem per
pixar.
- Quan es fa de nit comencem a tenir problemes d’orientació en el
mapa i en la terra, que s’accentuen com sempre abans d’Alacant i per anar de
Múrcia a València sense passar per Alacant o sigui per la costa, ens fem un “lio” uns pels altres i anem a sopar a
un poble que no teníem previst després de fer infraccions i que el J tiri el mapa per la
finestra un cop que li deixo per que el miri, ja veurem si arribem a casa sense.
- I ara tot monotonia, males puces, cansament, km i més km i tot de nit i
amb molta son, ens desviem i acomiadem de 1 a Vilafranca ja que el D ha d’anar a
treballar a les 06:00 i així fa menys km i quedem que en LL un cop arribin a Esparreguera
agafarà el cotxe per anar a casa seva i li portarà demà arranjat el motor
d’arrancar. Els demés ens encabim com podem al 2 i a mi em deixen a casa i al L a
casa dels sogres on te el cotxe per anar a Moià i en P i J continuen fins Esparreguera.
- Fi de viatge.
|
el diario de Marcel. Marruecos 2001